GANDHI I DE LA PAU
Suggeriments d’activitats escolars
Suggeriments d’activitats escolars
EDUCACIÓ INFANTIL
- Contar alguna cosa de Gandhi.
- Dibuixar com vivia, què feia, ...
- Aprendre la frase que deia Gandhi i fer-ne una demostració al jardí: "No podrem tenir una rosa, si sembram una mala herba".
- Fer una salutació índia amb les mans juntes, confeccionar un collar de flors, naturals o de paper, i posar-se'l, cremar encens, posar música índia.
- Fer la bandera blanca de la pau.
- Cantar amb les mans unides: "Agermanats".
- Amollar coloms, expressant desigs de pau i alegria.
- Al crit del mestre "Visca, visca ...!" tots els infants respondran: "Visca la pau!" i aplaudiran.
- Dibuixar i col·locar dins tota la classe una llarga sanefa amb motius de pau: coloms, cors, flors, ...
- Organitzar una "Festa de la pau", on cada infant participarà amb un desig i una acció de pau envers els companys i les companyes de classe.
- Passar un minut en silenci, i amb els ulls tancats, pensant en els infants que no tenen casa, ni escola, o que estan malalts, o que no tenen menjar, o que estan trists i ploren, ...
- Fer participar els pares i les mares en la tasca educativa de la pau i la convivència.
PRIMER CICLE D'EDUCACIÓ PRIMÀRIA
- Contar i aprendre "Qui era Gandhi". Resum oral de la seva vida.
- Dibuixar aproximadament el nostre món i en ell assenyalar-hi el nostre país i el lloc on visqué Gandhi, l'Índia.
- Triar una frase de Gandhi i aprendre-la de memòria. També la podem tenir impresa sobre un full, per afegir-li colors i dibuixos.
- Fer una salutació índia amb les mans juntes, confeccionar un collar de flors, naturals o de paper, i posar-se'l, cremar encens, posar música índia, ...
- Fer una bandera blanca de la pau i dibuixar-hi el signe de la pau.
- Cantar "Agermanats", o la primera estrofa de "Jo vull la pau", o altres cants adients.
- Amollar coloms, havent-los abans fermat curts i simbòlics missatges de pau.
- Dibuixar "coloms de la pau" o altres motius representatius de la pau. Amb ells fer-ne adhesius per distribuir entre els infants del centre escolar.
- Dibuixar una llarga sanefa amb els noms de "GANDHI - PAU - GANDHI - PAU - GANDHI - ..." i penjar-la dins la classe o a un lloc adient de l'escola.
- Organitzar una exposició de dibuixos fets pels mateixos infants, referents a la necessitat de pau que tenim al món les persones humanes.
- Fer accions per fer viva i actual la pau dins la classe: salutacions, bons desigs, atencions, favors, ...
- Organitzar una petita campanya dins la classe i l'escola "65 ANYS DESPRÉS DE GANDHI", per urgir la pau mitjançant la no-violència.
SEGON CICLE D'EDUCACIÓ PRIMÀRIA
- Contar la vida de Gandhi. Fer la lectura d'un resum escrit i fer la narració oral del que s'haurà llegit.
- Assenyalar sobre un mapamundi la nostra terra i l'Índia, país de Gandhi.
- Escollir dues o tres frases de Gandhi, copiar-les i aprendre-les de memòria. Es poden fer rètols amb les frases seleccionades, transcrites de forma decorativa i amb dibuixos sobre cartolines grans.
- Fer la salutació índia amb les mans juntes, confeccionar un collar de flors, naturals, de paper o de roba, i posar-se'l, cremar encens i escoltar música índia, ...
- Confeccionar una bandera blanca de la pau i una "pancarta" - amb paper o tela - amb una frase escrita referent a la pau.
- Cantar "Agermanats", "Jo vull la pau" (tota la lletra) i altres cançons adients.
- Redactar conjuntament una carta sobre la pau, fer-ne còpies fotocopiades per a cada alumne.
- Distribuir a mà, entre els alumnes de l'escola, el manifest de la pau (la carta que s'haurà redactat conjuntament a classe) i fer-la arribar també a la revista escolar, a la premsa i a la ràdio locals.
- Fer un gran mural de classe referent a Gandhi i a la seva obra de pau i no-violència.
- Organitzar una exposició de dibuixos, còmics, auques, etc, fets per alumnes, sempre sota el lema "Què podem fer nosaltres aquí per la pau".
- Revisar situacions on els escolars rompen la pau i provoquen violència. Cal seguidament assenyalar accions concretes que ells mateixos poden fer per afavorir i viure la pau.
- Promoure una campanya escolar: "65 anys després de Gandhi". Cercar conjuntament accions per realitzar-la.
- Veure en vídeo algun reportatge sobre l'Índia o Gandhi i donar-ne els comentaris adequats per entendre'l.
- Es pot aprendre el text original anglès de la cançó "Jo vull la pau": "Oh, when the saints go marching in; oh, when the saints go marching in; oh, how I want to be in that number. When the saints go marching in."
TERCER CICLE D'EDUCACIÓ PRIMÀRIA
- En equips de dos o tres alumnes, cercar en enciclopèdies informació sobre Gandhi i la seva obra. Després cal comentar a classe el que s'haurà trobat.
- Conèixer la vida de Gandhi. Cal fer-ne igualment una reflexió i un diàleg segons les preguntes allí ofertes.
- Cada alumne tindrà un mapamundi sobre el qual assenyalarà amb color l'Índia i els països en procés de desenvolupament (eufemisme de països econòmicament pobres).
- Fer una selecció de frases de Gandhi
- Cada alumne - individualment o en grup de dues persones - posarà una frase diferent, de gran dimensió i de forma artística, sobre una cartolina grossa. Es farà una exposició de totes les cartolines i es podrà organitzar un diàleg sobre els seus continguts.
- S'escoltaran i aprendran noves cançons sobre la pau. Es pot organitzar una audició "in vivo" o amb aparells electrònics. Pot ser atractiva la cançó de Bob Dylan "Escolta-ho en el vent" i també la versió hebrea de "Sigui la pau amb vosaltres": "HEVENU SHALOM ALEJEM".
- Cada alumne - o en grup de dues persones - redactarà una carta sobre la pau, partint de la necessitat d'eliminar la violència viscuda a nivell personal, per arribar seguidament a les grans violències i injustícies de la nostra societat. Després se'n farà un resum per difondre'l entre l'alumnat.
- També es pot fer una recopilació de les millors aportacions sobre la pau i, amb elles, es pot preparar una comunicació per a la ràdio i la premsa. Igualment es podria demanar una intervenció a una televisió local.
- Es pot fer un gran mural de classe, explicant amb paraules, gràfics, fotografies i dibuixos el millor de Gandhi i de la seva obra. Serà exposat a una sala comuna. Seria atractiva l'explicació dels seus continguts, feta per un grup d'alumnes d'aquest cicle a alumnes més petits.
- Endegar la campanya "Què podem fer nosaltres per la pau". S'investigaran els conflictes actuals del món i de la nostra societat, les seves causes i conseqüències i el que es pot fer, des d'aquí, per trobar-hi solució.
- Organitzar un diàleg sobre les causes que provoquen, aquí entre els escolars, rivalitats, enveges, enfrontaments, menyspreus, insults i agressions. Cercar mitjans que ajudin a posar-hi remei i fer una "campanya publicitària" mitjançant cartells, adhesius, frases curtes rimades, etc.
- Veure en vídeo algun reportatge sobre Gandhi i, si és possible, també la pel·lícula "Gandhi" de Richard Attenborough, 1982. Ja que el film és molt llarg, caldrà veure'l en diferents sessions prèviament orientades o només contemplar la selecció d'alguns moments importants.
- A més del text anglès de la cançó "Jo vull la pau": "Oh, when the saints go marching in", pot ser interessant el text original de la cançó de Bob Dylan "Escolta-ho en el vent": "Blowin' in the wind" i la dels Beatles: "All you need is love".
VIDA DE GANDHI
1. Mohandas Karamchand Gandhi va néixer dia 2 d'octubre de 1869 a la ciutat de Porbandar i va morir assassinat, als 79 anys, a la ciutat de Nova Delhi dia 30 de gener de 1948. És conegut amb el títol honorífic de "Mahatma", que significa "Ànima Gran".
2. Fou fill d'una família instruïda i mitjanament rica. Son avi i son pare foren "diwans" (primers ministres) de la seva província. Anà a l'institut de la ciutat de Rajkot i després, durant mig any, a la universitat de la ciutat d'Ahmedabad, on amb poc èxit estudià medicina. Als 18 anys es traslladà a Europa i durant tres anys estudià lleis a Londres, capital de l'Imperi Britànic del qual l'Índia des de 1858 en formava part. Allí es llicencià en Dret.
3. Acabats els estudis, retornà a l'Índia l'any 1891, exercint d'advocat durant 2 anys a la ciutat de Bombay. Tingué molt poc treball i semblava que faria poc camí com a misser.
4. L'any 1893, quan tenia 24 anys, acceptà una oferta de treball d'una empresa d'Àfrica del Sud. Hi anà per a 12 mesos, però es quedà 21 anys en aquell país, dedicant-se a la minoria índia que malvivia dins una explotació laboral i legal. Aleshores hi havia a Sudàfrica uns 150.000 immigrants indis. L'any 1903 fundà la "Transvaal Bristish India Association" i l'any següent el setmanari "Indian Opinion". A partir de 1906 començà a aplicar la doctrina de la resistència al mal amb la no-violència i la no-cooperació.
5. Als 45 anys retornà definitivament a l'Índia. Era l'any 1914, quan començava la Gran Guerra, o Primera Guerra Mundial. Primerament es mostrà lleial i cooperatiu amb els britànics que ocupaven els seu país, però s'enfrontà obertament a ells després de la tràgica matança a la ciutat d'Amritsar (13 d'abril de 1919), quan el general anglès Dyer, ple de pànic davant la insurrecció del poble, manà als seus soldats disparar contra una gran manifestació de protesta, integrada per homes, dones i infants desarmats, que s'havien reunit a una gran plaça. Hi hagué 400 morts i més de 1.000 ferits.
6. Després de la matança d'Amritsar, Gandhi cridà tota l'Índia a una campanya general de no-violència i no-cooperació. Aleshores la població era d'uns 300 milions d'habitants i l'extensió era aproximadament de 4.220.000 quilòmetres quadrats (inclosos el Pakistan i el Bangla Desh). Gandhi es convertí en el màxim dirigent del moviment de protesta que posà en pràctica aquestes accions: desconèixer els tribunals, refusar les escoles del govern, no acceptar cap càrrec militar o civil, reivindicar la independència, ...
7. El Mahatma recorregué l'Índia predicant el seu missatge de resistència no-violenta. Cada dia parlava davant multituds que anaven a escoltar-lo amb devoció, dedicava molt temps a la pregària i guanyava el seu sosteniment amb el treball manual, filant a la petita roda, teixint i venent els productes aconseguits. L'any 1926 es retirà sol i es dedicà únicament al silenci i a la pregària durant 12 mesos. Durant els discursos Gandhi aixecava sovint la mà esquerra i separant els dits deia: "El primer dit indica la igualtat amb els intocables, el segon dit la necessitat de treballar amb les mans, el tercer el rebuig de l'alcohol i de la droga, el quart l'amistat hindú-musulmana i el cinquè dit la igualtat de drets de la dona. La mà està unida al cos pel puny; el puny simbolitza, doncs, la no-violència. Els cinc dits alliberaran el cos, així com cada indi alliberarà el seu país."
8. Per fidelitat, i consegüentment amb el que predicava, fou empresonat moltes vegades pel govern britànic. Passà llarg temps tancat; a Sudàfrica: l'any 1908 (2 mesos) i l'any 1913 (9 mesos); a l'Índia: l'any 1922 (2 anys), l'any l930 (8 mesos), l'any 1932 (4 mesos), l'any 1933 (quasi un any), l'any 1942 (2 anys), ... "Hotel de Sa Majestat" era l'irònic eufemisme emprat per Gandhi per designar la presó. Deia que allí s'hi sentia més lliure d'esperit, perquè tenia molt temps per reflexionar i pregar.
9. Molt sovint emprà Gandhi la vaga de fam per cridar l'atenció de la gent i moure l'opinió pública, forçant així l'actuació dels governants i dels grups socials i religiosos a favor del que reclamava. Utilitzà moltes vegades aquest sistema - més de quinze - dejunant des de 3 dies fins a 21 dies. A més, en tres greus ocasions es posà a dejunar fins a la mort, si la seva petició no era atesa. Quan Gandhi dejunava el país quedava admirat i aturat; així ell anava obtenint pacíficament el que reclamava per al seu poble.
10. El setembre de 1931 participà a Londres a les converses de la Taula Rodona per aconseguir la independència de l'Índia. No essent encara obtinguda organitzà al seu país noves campanyes de desobediència i resistència no-violenta. L'any 1934 es retirà de la política durant 5 anys, però després novament hi tornà i, amb més força, exigí dels britànics tots els drets cívics que els indis encara no tenien.
11. L'any 1944 participà novament en les negociacions que finalment durien a la proclamació d'independència de l'Índia dia 15 d'agost de 1947 i - contra la seva voluntat - a la separació del Pakistan. Aquesta partició provocà més de 500.000 víctimes i un terrible èxode dels musulmans vers les dues regions del Pakistan i dels hinduistes vers la Unió Índia.
12. Dia 30 de gener de 1948 Natura Godse, un hindú fanàtic, contrari a les idees pacifistes, assassinà Gandhi quan es dirigia a la pregària de la tarda. Ell semblava haver previst una mort així; el dia abans n'havia parlat. Tota l'Índia s'indignà i caigué en dol. Les despulles foren cremades i les cendres llançades al riu Ganges, davant una immensa multitud que plorava i revivia interiorment el "Mahatma".
VIDA
1. La vertadera felicitat no ve de fora, raja de l'interior.
2. La tristor es troba darrere la felicitat. On el sol il·lumina s'hi veuen ombres. On hi ha naixement hi ha també mort.
3. Tu mateix ets la causa de la teva felicitat, i també de la teva dissort.
4. Una persona sense ideal és com una nau sense timó.
5. La vida es renova cada dia.
6. És molt més fàcil vèncer els altres, que no vèncer-se un mateix.
7. La persona humana té dos ulls i dues orelles, però només té una llengua. Consegüentment hauria de parlar la meitat del que veu i sent.
8. No pensis en coses grans; pensa en coses bones.
9. Si algú ens mira com enemics, en som nosaltres els primers culpables.
10. El que pot un de nosaltres, ho poden tots els altres.
11. He fet de la veritat el meu únic objectiu.
12. La vida està feta de deures, moltes vegades contradictoris.
13. Cadascú, escoltant la seva petita veu interior, ha d'obrar en conseqüència.
14. Per entrar en el cor de l'oceà que és la veritat, cal decidir-se a no ser res.
15. La gota d'aigua, encara que no ho sàpiga, participa de la grandesa de l'oceà. Però quedarà eixuta si se separa d'ell.
16. La veritat resideix en el cor de tota persona.
17. La veritat és el que cadascú creu vertader en aquest instant concret.
18. No hi ha bellesa fora de la veritat.
19. Poc importa si és insignificant el que has de fer. L'important és fer-ho tan bé com puguis.
20. Les coses útils poden ser igualment belles.
21. Un vertader ideal s'allunya de tu a mida que t'hi atraques.
FE I RELIGIÓ
22. No és que la fe s'oposi a la raó, és que la supera.
23. La fe és el sol de la vida.
24. La renúncia és la forma suprema de tota religió.
25. Només servint els altres es pot arribar a Déu.
26. Si he de morir d'un tret de bala de foll, sigui amb un somriure. Que no tingui ràbia; que Déu sigui dins mon cor i als meus llavis.
27. Veritat i no-violència són sinònims de Déu.
28. El dejuni és un potent factor de la nostra evolució; és el desig de l'esperit per fondre's dins l'ésser diví.
29. El món és un mirall on agrada a Déu veure reflectida la seva glòria.
30. Tots tenim dins nosaltres una força divina, que és infinita.
31. No hi ha pitjor pecat que oprimir l'innocent en nom de Déu.
32. La força espiritual és infinitament superior a la força física.
RICS I POBRES:
33. Guardar o agafar el que no necessites, també és robar.
34. La generositat no ens permet tenir enveja de ningú.
35. El qui menja sense treballar, menja pa robat.
36. ¿Qui pot seguir menjant tranquil·lament mentre hi hagi una sola persona que mor per manca de treball ?
37. ¿Per què insultes els despullats donant-los vestits? Dóna'ls treball i així podran vestir-se.
38. Dóna-ho tot i ho guanyaràs tot!
39. Segons el que menja, així és l 'home.
40. Podem fiar-nos de les promeses dels altres en quasi tots els aspectes, menys en les qüestions de diners.
41. La terra pertany a qui la treballa.
L' ÍNDIA I EL MÓN
42. Els anglesos no ens han pres l'Índia; nosaltres els l'hem donada.
43. Quan el poble deixa de témer la força del tirà, el poder d'aquest s'ensorra.
44. Som un humil servidor de l'Índia i, intentant servir el meu país, estic ajudant tota la humanitat.
PAU I NO-VIOLÈNCIA
45. Rendir-se davant la força és signe de covardia. La violència és l'arma dels dèbils; la no-violència és la dels forts.
46. La no-violència promou el bé de tothom i no només d'uns quants.
47. Començaran a respectar-nos el dia que comprendran que som capaços de resistir-los.
48. A vegades la desobediència civil és una exigència de l 'amor.
49. Mai es torna enrera quan s'experimenta veritablement la no-violència.
50. La no-violència és el poder més actiu del món.
51. La raó és un altre nom de la no-violència.
52. Al cor de la no-violència s'hi troba una força que actua per ella mateixa.
53. On només pots escollir entre covardia o violència; elegeix violència.
54. No existeix la derrota dins la resistència no violenta.
55. La vida i els seus problemes han esdevingut per a mi ocasions de practicar la veritat i la no-violència. Jo els veig cada dia sota una llum nova.
56. Mai un vertader bé pot venir de la mentida o de la violència.
EDUCACIÓ I CULTURA
57. No pensis, no parlis, no escriguis sense haver reflexionat.
58. Parlar o no parlar. Quan aquesta és la qüestió, és millor callar.
59. L'educació que no s'ocupa de formar el caràcter, és totalment inútil.
60. El renou mai vencerà el renou; només ho farà el silenci.
61. No facis res, no llegeixis res que no entenguis.
62. És costum deplorable anomenar falsos els pensaments d'altri, per dir a continuació que només els nostres són exactes.
AMOR I LLIBERTAT
63. La grandesa d'una persona resideix en el seu cor.
64. El pitjor càstig és forçar una persona a fer quelcom que no entén.
65. ¿No és llaurar dins el mar discutir coses que superen l'enteniment?
66. Sense cor les paraules no tenen sentit.
67. Només els valents saben perdonar.
68. L'home és on hi ha el seu cor, no on es troba el seu cos.
69. Quan s'encén la làmpada del cor, aquest pot il·luminar el món sencer.
70. Les ofenses s' esborren amb obres, no amb paraules.
71. Només deixam de pensar en nosaltres quan pensam en els altres.
72. La vertadera grandesa consisteix en retornar bé per mal.
73. Defensarem la veritat no fent sofrir l'adversari, sinó sofrint nosaltres mateixos.
74. El món no es troba fonamentat sobre la força de les armes, sinó sobre la força de la veritat i de l'amor.
75. Així com hi ha una força d'unió dins la matèria, així també n'hi ha una entre els éssers vius, i aquesta força és l'amor.
76. Les armes de la veritat i de l'amor són invencibles.
77. La llei de l'amor és més eficaç que la veu de la violència.
78. La clemència és molt més noble que el càstig.
79. Home silenciós és aquell que podent parlar, mai diu una paraula de més.
80. Qui cerca la veritat i segueix la llei de l'amor, no cal que es preocupi del futur.
81. Mai serem capaços de perdonar massa.
PROGRÉS I DEMOCRÀCIA
82. Ens molesta una petita taca sobre el blanc, però no ens diu res la porqueria acumulada sobre el negre.
83. Fer el mal mai serà vertadera llei de vida.
84. No sempre és impossible tot allò que ho sembla.
85. La persona que ha perdut la paciència ha de callar. Només parlarà quan s'haurà tranquil·litzat.
86. No podem pensar ni actuar alhora en dues direccions oposades.
87. No hi ha major plaer que complir silenciosament el nostre deure.
88. El qui no té l'hàbit de guardar cada cosa en el seu lloc, perdrà molt temps quan hagi de cercar el que necessita.
89. Quan hauràs repetit a algú cent vegades el mateix nom, i no t'ha escoltat, ... pots seguir repetint-lo. Això és paciència.
90. Ningú avança sense ensopegar.
91. Obeir lleis injustes és contrari a la dignitat humana.
92. Quan un poble es disposa a sofrir per la veritat, llavors és conscient del poder que té.
93. Afanyem-nos a poc a poc.
94. El canvi és una condició del progrés.
95. No podrem tenir una rosa, si sembram una mala herba.
96. Vull la simpatia del món en aquesta batalla del dret contra la força.
97. Un covard mai serà capaç d'ensenyar el coratge.
98. Cal un mínim de benestar i confort. Tot el que ens sobrepassa es converteix en malestar.
99. Si complim bé nostres deures, apareixeran clarament nostres drets.
100. Per caminar cap endavant no cal refer la història, basta renovar-la.
GANDHI TAMBÉ DEIA ...
Frases seleccionades
1. La vertadera felicitat no ve de fora, raja de l'interior.
2. La tristor es troba darrere la felicitat. On el sol il·lumina s'hi veuen ombres. On hi ha naixement hi ha també mort.
3. Tu mateix ets la causa de la teva felicitat, i també de la teva dissort.
4. Una persona sense ideal és com una nau sense timó.
5. La vida es renova cada dia.
6. És molt més fàcil vèncer els altres, que no vèncer-se un mateix.
7. La persona humana té dos ulls i dues orelles, però només té una llengua. Consegüentment hauria de parlar la meitat del que veu i sent.
8. No pensis en coses grans; pensa en coses bones.
9. Si algú ens mira com enemics, en som nosaltres els primers culpables.
10. El que pot un de nosaltres, ho poden tots els altres.
11. He fet de la veritat el meu únic objectiu.
12. La vida està feta de deures, moltes vegades contradictoris.
13. Cadascú, escoltant la seva petita veu interior, ha d'obrar en conseqüència.
14. Per entrar en el cor de l'oceà que és la veritat, cal decidir-se a no ser res.
15. La gota d'aigua, encara que no ho sàpiga, participa de la grandesa de l'oceà. Però quedarà eixuta si se separa d'ell.
16. La veritat resideix en el cor de tota persona.
17. La veritat és el que cadascú creu vertader en aquest instant concret.
18. No hi ha bellesa fora de la veritat.
19. Poc importa si és insignificant el que has de fer. L'important és fer-ho tan bé com puguis.
20. Les coses útils poden ser igualment belles.
21. Un vertader ideal s'allunya de tu a mida que t'hi atraques.
FE I RELIGIÓ
22. No és que la fe s'oposi a la raó, és que la supera.
23. La fe és el sol de la vida.
24. La renúncia és la forma suprema de tota religió.
25. Només servint els altres es pot arribar a Déu.
26. Si he de morir d'un tret de bala de foll, sigui amb un somriure. Que no tingui ràbia; que Déu sigui dins mon cor i als meus llavis.
27. Veritat i no-violència són sinònims de Déu.
28. El dejuni és un potent factor de la nostra evolució; és el desig de l'esperit per fondre's dins l'ésser diví.
29. El món és un mirall on agrada a Déu veure reflectida la seva glòria.
30. Tots tenim dins nosaltres una força divina, que és infinita.
31. No hi ha pitjor pecat que oprimir l'innocent en nom de Déu.
32. La força espiritual és infinitament superior a la força física.
RICS I POBRES:
33. Guardar o agafar el que no necessites, també és robar.
34. La generositat no ens permet tenir enveja de ningú.
35. El qui menja sense treballar, menja pa robat.
36. ¿Qui pot seguir menjant tranquil·lament mentre hi hagi una sola persona que mor per manca de treball ?
37. ¿Per què insultes els despullats donant-los vestits? Dóna'ls treball i així podran vestir-se.
38. Dóna-ho tot i ho guanyaràs tot!
39. Segons el que menja, així és l 'home.
40. Podem fiar-nos de les promeses dels altres en quasi tots els aspectes, menys en les qüestions de diners.
41. La terra pertany a qui la treballa.
L' ÍNDIA I EL MÓN
42. Els anglesos no ens han pres l'Índia; nosaltres els l'hem donada.
43. Quan el poble deixa de témer la força del tirà, el poder d'aquest s'ensorra.
44. Som un humil servidor de l'Índia i, intentant servir el meu país, estic ajudant tota la humanitat.
PAU I NO-VIOLÈNCIA
45. Rendir-se davant la força és signe de covardia. La violència és l'arma dels dèbils; la no-violència és la dels forts.
46. La no-violència promou el bé de tothom i no només d'uns quants.
47. Començaran a respectar-nos el dia que comprendran que som capaços de resistir-los.
48. A vegades la desobediència civil és una exigència de l 'amor.
49. Mai es torna enrera quan s'experimenta veritablement la no-violència.
50. La no-violència és el poder més actiu del món.
51. La raó és un altre nom de la no-violència.
52. Al cor de la no-violència s'hi troba una força que actua per ella mateixa.
53. On només pots escollir entre covardia o violència; elegeix violència.
54. No existeix la derrota dins la resistència no violenta.
55. La vida i els seus problemes han esdevingut per a mi ocasions de practicar la veritat i la no-violència. Jo els veig cada dia sota una llum nova.
56. Mai un vertader bé pot venir de la mentida o de la violència.
EDUCACIÓ I CULTURA
57. No pensis, no parlis, no escriguis sense haver reflexionat.
58. Parlar o no parlar. Quan aquesta és la qüestió, és millor callar.
59. L'educació que no s'ocupa de formar el caràcter, és totalment inútil.
60. El renou mai vencerà el renou; només ho farà el silenci.
61. No facis res, no llegeixis res que no entenguis.
62. És costum deplorable anomenar falsos els pensaments d'altri, per dir a continuació que només els nostres són exactes.
AMOR I LLIBERTAT
63. La grandesa d'una persona resideix en el seu cor.
64. El pitjor càstig és forçar una persona a fer quelcom que no entén.
65. ¿No és llaurar dins el mar discutir coses que superen l'enteniment?
66. Sense cor les paraules no tenen sentit.
67. Només els valents saben perdonar.
68. L'home és on hi ha el seu cor, no on es troba el seu cos.
69. Quan s'encén la làmpada del cor, aquest pot il·luminar el món sencer.
70. Les ofenses s' esborren amb obres, no amb paraules.
71. Només deixam de pensar en nosaltres quan pensam en els altres.
72. La vertadera grandesa consisteix en retornar bé per mal.
73. Defensarem la veritat no fent sofrir l'adversari, sinó sofrint nosaltres mateixos.
74. El món no es troba fonamentat sobre la força de les armes, sinó sobre la força de la veritat i de l'amor.
75. Així com hi ha una força d'unió dins la matèria, així també n'hi ha una entre els éssers vius, i aquesta força és l'amor.
76. Les armes de la veritat i de l'amor són invencibles.
77. La llei de l'amor és més eficaç que la veu de la violència.
78. La clemència és molt més noble que el càstig.
79. Home silenciós és aquell que podent parlar, mai diu una paraula de més.
80. Qui cerca la veritat i segueix la llei de l'amor, no cal que es preocupi del futur.
81. Mai serem capaços de perdonar massa.
PROGRÉS I DEMOCRÀCIA
82. Ens molesta una petita taca sobre el blanc, però no ens diu res la porqueria acumulada sobre el negre.
83. Fer el mal mai serà vertadera llei de vida.
84. No sempre és impossible tot allò que ho sembla.
85. La persona que ha perdut la paciència ha de callar. Només parlarà quan s'haurà tranquil·litzat.
86. No podem pensar ni actuar alhora en dues direccions oposades.
87. No hi ha major plaer que complir silenciosament el nostre deure.
88. El qui no té l'hàbit de guardar cada cosa en el seu lloc, perdrà molt temps quan hagi de cercar el que necessita.
89. Quan hauràs repetit a algú cent vegades el mateix nom, i no t'ha escoltat, ... pots seguir repetint-lo. Això és paciència.
90. Ningú avança sense ensopegar.
91. Obeir lleis injustes és contrari a la dignitat humana.
92. Quan un poble es disposa a sofrir per la veritat, llavors és conscient del poder que té.
93. Afanyem-nos a poc a poc.
94. El canvi és una condició del progrés.
95. No podrem tenir una rosa, si sembram una mala herba.
96. Vull la simpatia del món en aquesta batalla del dret contra la força.
97. Un covard mai serà capaç d'ensenyar el coratge.
98. Cal un mínim de benestar i confort. Tot el que ens sobrepassa es converteix en malestar.
99. Si complim bé nostres deures, apareixeran clarament nostres drets.
100. Per caminar cap endavant no cal refer la història, basta renovar-la.
CULTURA DE LA PAU
En aquest enllaç hi trobareu una guia didàctica per treballar els valors.
clica aquí
ELS DRETS DELS INFANTS
A la nostra escola aquest curs hem treballat aquests drets a partir de diferent material d'Amnistia Internacional.
Clica damunt de la imatge per llegir quins són els drets dels infants
Clica damunt de la imatge per llegir quins són els drets dels infants
