LA UNESCO I EL PEA (Pla d'Escoles Associades)
NORMATIVA DEL PLA D'ESCOLES ASSOCIADES A LA UNESCO
La UNESCO (Organització de les Nacions Unides per a I'Educació, la Ciència i la Cultura) té el mateix objectiu general que es proposen tots els organismes i agències que formen el Sistema de les Nacions Unides: mantenir la pau i la seguretat entre tots els països. L'objectiu específic, com ja es desprèn del seu nom, és mantenir la pau i la seguretat per mitjà de l'educació, la ciència i la cultura.
En la mateixa Constitució de la UNESCO es diu: "Les guerres neixen en la ment dels homes, i per tant és en la ment dels homes on cal bastir els baluards de la pau."
Debats posteriors varen fer prendre consciència d'una evidència: si volem que les recomanacions de la UNESCO arribin a les escoles, cal entendre's directament amb les escoles. Aquesta qüestió es va convertir en projecte i en la Conferència General de I'any 1953 es va crear el Pla d'Escoles Associades de la UNESCO.
La primera característica d'una Escola Associada és, doncs, que es proposa una misió ètica, per la qual s'intenta salvar la bretxa existent entre el que passa al món i el que s'ensenya a l'escola. A l'escola cal fer presents els grans desafiaments que afronta la humanitat: el deteriorament del medi ambient, l'escandalosa diferència entre països rics i països pobres, i la crisi dels valors morals.
Una segona característica és l'enfocament interdisciplinari i transversal en l'enfocament dels temes, a partir d'una problemàtica local, aplicant el conegut eslògan de "pensar globalment i actuar localment". Finalment, les Escoles Associades potencien nous rols en l'educador, ja que els mestres actuen més com a "facilitadors" de la recerca que no pas com a posseïdors dels saber; més com a "suscitadors" de la creativitat individual i col·lectiva dels alumnes que no pas com a models a imitar; més com a "promotors" de la solidaritat que no pas com a jutges que atorguen premis i càstigs.
A fianals de 1996, la xarxa d'Escoles Associades a la UNESCO estava formada per 3.785 centres de tots els nivells educatius, des d'escoles infantils a facultats universitàries i escoles d'adults, en un total de 130 països. També en formen part algunes institucions educatives especialitzades, com ara centres d'educació ambiental o moviments de renovació pedagògica. A l'Estat espanyol hí ha 113 centres associats, dels quals 49 són a Catalunya.
En les diverses recomanacions de la UNESCO, s'assenyala que els esmentats temes d'estudi i les activitats que se'n derivin cal que s'integrin en el marc del projecte educatiu de centre i de les assignatures ja existents. De fet, en l'actual organització escolar, totes aquestes nocions i propostes hi tenen cabuda.
NORMATIVA DEL PLA D'ESCOLES ASSOCIADES A LA UNESCO
“L´escola és el lloc per excel·lència on s´exerceix la tolerància, es respecten els drets humans, es practica la democràcia i s´aprenen la diversitat i riquesa de les identitats culturals”
LES ESCOLES ASSOCIADES
Des de la seva creació la UNESCO va incloure entre els seus objectius bàsics el foment de la cultura de pau en el món i la recerca de la comprensió internacional mitjançant l´educació.
Amb aquest fi varen anar madurant noves idees que es concretaren en resolucions orientades a portar a terme una línia d'actuació coordinada entre els membres d´aquesta organització.
Per unir tots els esforços dels diversos països en matèria educativa sorgí el Pla d´Escoles Associades a la UNESCO (PEA), l´any 1953.
El principal propòsit és “estimular en les escoles primàries, secundàries i en les escoles normals seleccionades per les Comissions Nacionals de la UNESCO el desig d´organitzar programes especials destinats a ampliar el coneixement dels problemes mundials i l´esperit de cooperació internacional, a desenvolupar la comprensió internacional mitjançant l´estudi dels altres pobles o cultures i a reforçar la comprensió i la defensa dels principis dels Drets Humans. L´objectiu final és fomentar el desenvolupament general de l´educació al servei de la comprensió internacional per mitjà d'activitats portades a terme en una àmplia xarxa d'institucions”.
Les Escoles Associades incorporen en la seva activitat educativa els temes d'estudi següents:
1. La pau: els problemes mundials i el paper de les organitzacions de les Nacions Unides a l'hora de resoldre'ls; l'educació en la tolerància i en la no-violència.
2. Els drets humans: la seva difusió i el seu respecte; la seva pràctica dins i fora de l'escola; 1'educació en l'exercici de la democràcia.
3. Les cultures: el coneixement dels altres països i de les altres cultures, partint de la valoració pròpia: l'educació intercultural.
4. El medi ambient: l'anàlisi de les relacions entre persona i medi; entre economia, ecologia i cultura; l'educació per a un desenvolupament sostenible.
Què és el “Dia de la Pau”?
En realitat quan utilitzem el terme “Dia de la Pau” hauríem d’utilitzar el terme DENIP (Dia Escolar de la No-violència I de la Pau).
El DENIP fou fundat l’any 1964 pel poeta i educador mallorquí Llorenç Vidal i és una iniciativa d'Educació No-violenta i Pacificadora difosa internacionalment.
Es practica a escoles de tot el món, els dies 30 de gener i propers (aniversari de la mort de Mahatma Gandhi).
El DENIP propugna una educació permanent en i per a la concòrdia, la tolerància, la solidaritat, el respecte als drets humans, la no-violència i la pau. El seu missatge bàsic diu: "Amor universal, No-violència i Pau. L'Amor universal és millor que l’egoisme, la No-violència és millor que la violència i la Pau és millor que la guerra".
Què vol dir això?
Les escoles de tot el món celebren el DENIP amb diferents actes. Els objectius del Dia Escolar de la No-violència i la Pau són:
Per què i Per a què ho hem de celebrar?
Des de la seva creació, el DENIP ha estat una celebració emblemàtica de les escoles associades a la UNESCO de l’Estat espanyol. A partir de 1993 ha esdevingut una Jornada Internacional per al Pla d’Escoles Associades a escala mundial.
El DENIP es proposa com una crida i com una activitat pràctica per a educadors i alumnes, que cal mantenir fora de les programacions oficials. El seu missatge és ben senzill:
La celebració del DENIP és vivencial. Parteix d’una motivació real (per exemple, la convivència entre grups ètnics diferents); es desenvolupa acceptant el conflicte i buscant-hi una solució no-violenta; es comenta el missatge bàsic del DENIP; es dóna importància al silenci i a la reflexió personal i es realitzen activitats expressives (verbals, plàstiques, dinàmiques, etc.).
Però això no s’ha de fer durant tot el curs?
I tant que sí, que potser algú no ho fa? Cal que tinguem clar que una cosa és treballar la cultura de la pau com a eix transversal de les activitats curriculars i l’altra és fer actuacions conjuntes amb altres escoles. El DENIP és una oportunitat de mostrar que la cultura de la pau és una cosa que no només queda dins les parets de l’aula sinó que surt més enllà, que traspassa murs, tanques i fronteres.
Els nostres alumnes han de tenir la oportunitat d’adonar-se que la Pau mou moltes persones, poder posar consciència en el fet que d’altres escoles també ens acompanyen en aquest procés de treballar en favor de la cultura de la Pau
EL DENIP
Què és el “Dia de la Pau”?
En realitat quan utilitzem el terme “Dia de la Pau” hauríem d’utilitzar el terme DENIP (Dia Escolar de la No-violència I de la Pau).
El DENIP fou fundat l’any 1964 pel poeta i educador mallorquí Llorenç Vidal i és una iniciativa d'Educació No-violenta i Pacificadora difosa internacionalment.
Es practica a escoles de tot el món, els dies 30 de gener i propers (aniversari de la mort de Mahatma Gandhi).
El DENIP propugna una educació permanent en i per a la concòrdia, la tolerància, la solidaritat, el respecte als drets humans, la no-violència i la pau. El seu missatge bàsic diu: "Amor universal, No-violència i Pau. L'Amor universal és millor que l’egoisme, la No-violència és millor que la violència i la Pau és millor que la guerra".
Què vol dir això?
Les escoles de tot el món celebren el DENIP amb diferents actes. Els objectius del Dia Escolar de la No-violència i la Pau són:
- Sensibilitzar que la pau és molt més que l’absència de guerres i baralles.
- Conèixer i familiaritzar-se amb els conceptes d’amor universal, de no-violència i de pau positiva, així com amb els procediments de reivindicació no-violenta dels drets humans.
- Conèixer persones i/o grups que treballen per la pau i la justícia al món.
- Saber resoldre els conflictes de manera pacífica i dialogant, és a dir, expressant les opinions de forma tranquil·la, clara i ordenada.
- Compartir una estona amb tots els alumnes i mestres amb la finalitat de celebrar la diada de la no-violència i la pau.
Per què i Per a què ho hem de celebrar?
Des de la seva creació, el DENIP ha estat una celebració emblemàtica de les escoles associades a la UNESCO de l’Estat espanyol. A partir de 1993 ha esdevingut una Jornada Internacional per al Pla d’Escoles Associades a escala mundial.
El DENIP es proposa com una crida i com una activitat pràctica per a educadors i alumnes, que cal mantenir fora de les programacions oficials. El seu missatge és ben senzill:
- L’amor universal és millor que l’egoisme
- La no-violència és millor que la violència
- La pau és millor que la guerra
- Els principis del DENIP són els següents:
- Proclamar el dret a la vida com el més fonamental. Dir no a la pena de mort i a l’assassinat polític
- Creure en la bondat natural de l’ésser humà, capaç de desenvolupar la seva vida amb amor i solidaritat
- No odiar ningú ni orquestrar campanyes contra ningú, diferenciant les idees de les persones
- Declarar que els pobles tenen dret a decidir lliurement el seu futur
- Constatar que la violència dóna la victòria al més fort, no a qui té la raó
- Denunciar el fet escandalós de la despesa militar, ja que es gasta en guerres el que cal per eradicar la pobresa, la incultura i les malalties
- Reconèixer que la guerra la decideixen uns pocs i que tots els altres la pateixen
- Desemmascarar els interessos econòmics que oculten les guerres
- Concloure que les guerres les guanyen els Estats i les perden els individus
- Considerar com a grans figures de la humanitat Buda, Jesús, Gandhi, Luther King ... i altres que han dedicat la seva vida a treballar en favor de la Pau.
La celebració del DENIP és vivencial. Parteix d’una motivació real (per exemple, la convivència entre grups ètnics diferents); es desenvolupa acceptant el conflicte i buscant-hi una solució no-violenta; es comenta el missatge bàsic del DENIP; es dóna importància al silenci i a la reflexió personal i es realitzen activitats expressives (verbals, plàstiques, dinàmiques, etc.).
Però això no s’ha de fer durant tot el curs?
I tant que sí, que potser algú no ho fa? Cal que tinguem clar que una cosa és treballar la cultura de la pau com a eix transversal de les activitats curriculars i l’altra és fer actuacions conjuntes amb altres escoles. El DENIP és una oportunitat de mostrar que la cultura de la pau és una cosa que no només queda dins les parets de l’aula sinó que surt més enllà, que traspassa murs, tanques i fronteres.
Els nostres alumnes han de tenir la oportunitat d’adonar-se que la Pau mou moltes persones, poder posar consciència en el fet que d’altres escoles també ens acompanyen en aquest procés de treballar en favor de la cultura de la Pau
DIA INTERNACIONAL DE LA DONA
La celebració del 8 de març no es basa en un únic fet ni tampoc ha tingut sempre el mateix sentit: la vaga de les obreres tèxtils nord-americanes de 1857, l'incendi de la fàbrica de Cotton el 8 de març de 1908 o l'incendi de la Triangle Shirtwaist Company, de Nova York, el dia 25 de març de 1911. En aquest dos incendis van morir 129 i 142 dones, respectivament.
Reivindicacions de millors condicions de treball i de vida, de drets polítics i manifestacions en favor de la pau, són alguns dels temes que es troben en l'origen de la celebració del dia 8 de març com a Dia Internacional de la Dona.
En la II Conferència Internacional de Dones Socialistes, reunida a Copenhaguen l'any 1910, Clara Zetkin presenta la proposta d'establir el Dia Internacional de la Dona, amb l'objectiu principal de promoure el sufragi universal femení, la pau i la llibertat.
La primera jornada oficial del 8 de març com a Dia Internacional va celebrar-se el 1911.
Al final de la dècada dels seixanta ressorgeix el feminisme, que a més de lluitar pels drets legals de les dones qüestiona la distribució de rols dins de la família, la societat, la sexualitat o el treball domèstic. El nou moviment d'alliberament de les dones recupera la commemoració del 8 de març, que s'havia anat oblidant després de la Segona Guerra Mundial i que corrobora les Nacions Unides, el 1997, en declarar el 8 de març com a Dia Internacional de la Dona.
